El primer terç del segle XX fou un període decisiu en la configuració del catalanisme com a moviment polític de masses. Entre 1901 i 1931, Catalunya visqué un intens procés de nacionalització en què idees, conflictes de classe i transformacions polítiques es van entrellaçar per definir noves formes d’identificació col·lectiva. Aquest llibre tracta aquest procés a partir de la figura de Gabriel Alomar, intel·lectual clau del catalanisme d’esquerres. S’hi analitza com la reivindicació nacional es va articular amb les demandes socials i democràtiques, tot incorporant les classes populars a un projecte de país modern. El catalanisme va portar a terme un procés nacionalitzador en competència amb el procés nacionalitzador espanyol, i ho va fer articulant un projecte nacional cívic. Una articulació que es va produir en la mesura que el catalanisme va crear una esquerra nacional amb capacitat de seduir les masses. Lluny de concebre la nació com una realitat immutable, Gabriel Alomar la presenta com un procés en constant construcció, fruit de tensions, debats i lluites. Aquest procés va cristal·litzar el 1931 durant la Segona República, en què es varen aconseguir institucions pròpies.
Roc Solà Gonzàlez (Sant Feliu de Codines, 1994) és professor d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves investigacions s’han centrat en les nacions i els nacionalismes i la seva interacció amb diverses cultures polítiques com el republicanisme, el socialisme o l’anarcosindicalisme durant el primer terç del segle XX. També ha estat professor a la Universitat de Girona. És coordinador de la col·lecció «Fil Roig» de l’editorial Tigre de Paper. Ha publicat, entre altres, Gabriel Alomar: republicanisme, socialisme, catalanisme (2021) i Gabriel Alomar. La columna de foc del catalanisme (2023). I ha col·laborat en mitjans com Crític, El Salto, Catarsi, Debats pel Demà o Sin Permiso.
