Entre dues nits immenses, un llibre que tria bategar.
Un poemari de resistència clara i bellesa ferma: paraules que no fugen de la fosca; hi entren per encendre-hi llum.
Navegar l’interval és la prova obstinada que la poesia pot sostenir la vida quan tot trontolla. El llibre s’articula en tres moviments —Ombra del jo, Mirar el món, Llum d’afirmació— i travessa el dol íntim («em desvesteixo de la teva companyia»), la violència muda del dia a dia i l’esforç tenaç de continuar. La paraula és combat i és cura: «cada paraula meva és una pedra llançada en viu contra el silenci dels homes», i quan «tot m’estira cap avall», escriure esdevé l’única manera neta de resistir.
Aquest poemari no aixeca muralles: cava una trinxera de llum. S’obre com un diafragma perquè la realitat guanyi relleu i el lector hi trobi aire, lucidesa i un cor que batega al costat del seu.
Obre’l: el batec comença a la primera pàgina.
