Les Illes Àran és un relat a mig camí entre el diari personal i l’assaig, amb una prosa d’una gran bellesa, que il·lustra l’extrema duresa que la força dels elements imposa a la vida quotidiana dels seus habitants. Tanmateix el paisatge àrid, gairebé desolat, de les tres illes, sotmès sovint al vent, la pluja i els temporals, preserva una existència senzilla lligada a les creences i costums més ancestrals, on les accions de les fades són tan reals com els dòlmens o com la llana dels vestits. Com Synge mateix expressa: “... sentia que aquest petit racó de la fi del món, i la gent que hi viu, tenen una pau i una dignitat, de les quals nosaltres n’estem exclosos per sempre més”.
