Pocsanys enrere, el propi Alcalde d?Argelers, que va néixer en aquestcamp, exposava les seves opinions respecte al tracte que es va donarals encerclats:?Françano va ser un bon país d?acollida. S?observa un tracte inhumà.La indefensió, la falta d?infraestructures i el control de la gentper part d?unes tropes que no eren cap garantia, agreujaven elsproblemes prou coneguts. A mesura que s?avançava en el temps lesprestacions donades als encerclats anaven millorant...?Elsdos primers mesos de vigència d?aquest camp, així com els darrersdies del conflicte, al sud dels Pirineus, centren l?atenció del?autor. Espretén analitzar com visqueren la gent encerclada en aquell desertde sorra. Com pensaven i sentien, com a fruit de les explicacionsd?una colla de persones que hi varen viure i que patiren lescondicions d? una impresentable i cruel acollida. Tot això,després de cap a tres anys de guerra... Dintre aquest ambientmarginal, la Dora i en Joan viuran un increïble enamorament com aresultat de situacions extremes i vivències que ratllen en ladesesperació. EnJosep Ripoll, la Palmira Coll i la Consol Solench de Vilajuïga, ensofereixen els testimonis dels militars que treballaven al campd?aviació d?aquest poble. Un cuiner de l?hotel Duran aFigueres, (J.C.) i un altre d?Espolla respectivament, expliquen comtreballaven al camp de concentració d?Argelers. En Miquel Trillade Vilanova de la Muga, com a artificier d?en Líster, fa saltarels polvorins de Llers i Figueres, els ponts de l?Albera sud iposarà les metxes per fer saltar pels aires les bótes i tines delceller cooperatiu d?Espolla. En Jaume Oliva Ferrer de Llers,explicarà el trasllat del tresor de la República des de València aPeralada i la crueltat de que féu gala el major Líster a Llers,abans de fer volar el polvorí ubicat a l?església. En PereMartorell del Poble Sec i d?altres testimonis aporten les sevesvivències, que anirem veient, si fóra que ens voleu acompanyar enaquest camí de crus records.
