Un dia de febrer de 1985, Carla Vidal, l’esposa d’un famós traumatòleg de Barcelona, confessa haver mort el seu marit. Ingressada per una crisi mental, la mantenen a recer de la policia. Quan es recupera de l’estrès i la sedació, no recorda el que ha passat en els darrers dies. Carla es pregunta: «L’he matat jo?»
El comissari Juan López, inicia la investigació oficial, i el famós detectiu de Porto Amaro Correia, que ha vingut a Barcelona perquè li implantin una pròtesi de maluc, es veu induït per l’advocat de Carla Vidal a fer una recerca paral·lela. L’equip de policies dirigit per en López intenta frenar els moviments de Correia i els seus ajudants, Wash i Xèrif. Una inspectora molt atractiva complica una mica més la relació entre els dos equips.
El relat enfronta dues possibilitats: que l’autor hagués estat realment la dona o bé qualsevol dels nombrosos personatges perjudicats per la víctima.
El lector no sap si realment Carla recorda o no el que va fer aquell 4 de febrer de 1985. La veritat no es desvetllarà fins al final d’un llarg procés judicial d’estil clàssic i tot un seguit de sorpreses.
