Avions, ultralleugers, hidroavions, torres de control aeri, vols de destinació incerta i d'altres d'insospitada, són el motiu recurrent que lliga les narracions de Terminal B. Aquest fil comú no és cap ornament ni cap caprici: com els usuaris d'un aeroport, els personatges d'aquestes històries es troben sovint en alguna mena de no-lloc, per bé que sigui de caire emocional; com els passatgers d'un avió, es troben en trànsit, suspesos dins un medi que els és impropi, entre un moment i un altre del seu itinerari vital. Els motius aeronàutics es converteixen, en mans de Miquel Bezares, en una rica i excel·lent metàfora de les grans turbulències que assetgen i fan sotsobrar l'ànima humana: l'amor i el desamor, el desig i l'avorriment, la por i la voluntat, la memòria i el sentiment de pèrdua, el goig i el dolor.
Amb una escriptura extraordinàriament delicada, matisada i suggerent, obra d'un autèntic enamorat del llenguatge i les seves potencialitats, Miquel Bezares confirma amb Terminal B que és un dels autors més interessants de la narrativa curta actual escrita en llengua catalana.
Miquel Bezares
(Llucmajor, 1968). El 1991 es llicencià a la Universitat de les Illes Balears en Filologia Catalana. Treballa com a professor de llengua catalana a un centre d'educació de persones adultes. Ha publicat, entre d'altres, els llibres de poesia Carnaval (Premi Ciutat de Palma, 1989), Crónica del desfici (Premi Josep Munteis, 1991), 11 poemes, Versllum, El convers (Premi Miquel de Palol, 2003) i Anvers (2006); i les obres narratives Susanna i l'estranger, Plaça d'Àfrica, Susannes (Premi Bearn, 1998) i Quan els avions cauen (XXXV Premi Marià Vayreda dels premis Ciutat d'Olot, 2001).
