Les memòries de Ventura Pons a partir de la gent que va conèixer i estimar
Ventura Pons va viure sempre sense pors ni manies. A l'edat en què un sol jubilar-se, el cineasta es va decidir a furgar en la seva memòria i a deixar el resultat per escrit. Setze amics d'arreu del món, que el van ajudar a trobar el seu lloc a la vida, van ser l'excusa per plasmar uns records, que van des de la infància durant la postguerra fi ns als més de quaranta anys de teatre i cinema, passant pels excitants anys setanta.
Els meus (i els altres) ofereix una visió àgil i gens malenconiosa d'una vida intensa i d'una carrera professional fonamentada en una obra prolífica, que ha obtingut autèntica dimensió internacional i un munt de reconeixements, premis i medalles. El director de cinema amb més pel·lícules en català de la història s'explica en aquestes pàgines amb l'estil directe i planer de qui no té res a amagar, sense més pretensió que deixar el testimoni de les alegries i les angoixes d'unes dècades fascinants.