PREMI JOANOT MARTORELL 2002
«Per a obrir 25 anys després de la meua mort.» Aquesta advertència acompanya el dietari que Maurici rep com a herència de l'editor Claudi Maria Safont, brutalment assassinat en estranyes circumstàncies. Però Maurici, que sempre ha odiat el seu pare, contravindrà també la seua última voluntat. Els seus apunts retraten d'una manera descarnada tot el gremi de les lletres i es convertiran en el quadern de bitàcola d'aquest aprenent d'editor: li descobriran les misèries i la mesquinesa del seu pare i la seua particular manera d'entendre l'ofici. «La nostra és una professió de vanitosos, no conec ningú que no li agrade sentir-se afalagat.»
Premis donats per endavant, lluites entre editorials per captar els autors més populars, escriptors que ressenyen d'amagat els seus llibres, ineptes que decideixen què ha d'interessar els lectors, personatges estrambòtics i tronats, traïcions, amor, sexe, crims, odis? No té, aquesta novel·la irònica i càustica, tots els ingredients per a ser un best seller? Qui, sinó un editor, podria haver escrit aquesta coberta? I, a tot açò?, qui ha assassinat Claudi Maria Safont?
